“En el seu primer centenari, Recaredo referma un compromís que ha definit la seva història des de 1924: elaborar vins escumosos de terrer amb un respecte absolut per la terra, el temps i l’artesania. Aquesta mateixa recerca d’autenticitat troba avui un eco a Contemporania, fira internacional dedicada a l’art i l’artesania contemporània, on el celler es presenta en un diàleg amb creadors que, com ell, entenen l’ofici com una forma de cultura.”

La col·laboració creativa entre Recaredo i Contemporania es va materialitzar a través de la visió de Celia Suárez, amb quatre imatges —realitzades juntament amb els artistes Luis Vidal, Jordi Sarrate, Esther Luesma + Xavier Vega i Idoia Cuesta— que revelen un espai compartit on la matèria i el temps es converteixen en llenguatges comuns. La fusta, el vidre o les fibres naturals acompanyen l’ampolla Recaredo l’Infinit, establint un joc de ressonàncies que transcendeix la funció de cada objecte per celebrar allò essencial: la bellesa del que és fet amb paciència, rigor i respecte.

En l’obra d’aquests creadors, arrelada en territoris tan diversos com Xile, Galícia o Catalunya, hi trobem els mateixos valors que han guiat Recaredo durant un segle: la fidelitat als materials, la proximitat a l’entorn, la sostenibilitat com a ètica i la capacitat de transformar allò quotidià en experiència poètica. Així, la cistelleria contemporània dialoga amb la viticultura ecològica i biodinàmica; l’experimentació amb el vidre es fon amb la precisió de les llargues criances; l’escultura en fusta reflecteix la memòria d’un paisatge, de la mateixa manera que cada Brut Nature embotella la puresa del territori Corpinnat.

Aquesta trobada no és només una col·laboració, sinó un manifest compartit: el temps com a matèria de creació. En les mans d’un viticultor, d’un artesà o d’un artista, el temps imprimeix caràcter, atorga profunditat i converteix cada obra en un testimoni d’autenticitat.

Amb la seva presència a Contemporania, Recaredo celebra cent anys d’història projectats cap al futur, recordant que un corpinnat pot ser més que una experiència sensorial: pot ser també un acte cultural, un diàleg amb l’art i amb la memòria col·lectiva del que som.