Andrea Motis  es va presentar aquest passat dissabte 23 de març dins la gran programació de concerts al Penedès per part de Musicveu  un concert acompanyada per Josep Traver a la guitarra en un entorn preciós com és Can Ràfols dels Caus

En aquesta ocasió ens van delectar amb un repertori ben variat de cançons de jazz nord-americans d’estàndards, música brasilera, algunes composicions originals, cançó llatinoamericana, dels Països Catalans, sense oblidar per descomptat les seves picades d’ullet a algun tema funk, portant-ho tot a la formació íntima i acústica del seu duet de jazz.

Esgotades les entrades des de fa dies, només es pot parlar d’un èxit rotund, gràcies a Musicveu per delectar-nos cada any en la seva programació amb aquesta veu tan dolça com és la d’Andrea Motis

Concert d’escàndol a Can Ràfols dels Caus d’aquelles ocasions on a la sala  aflora de manera més clara que mai el seu valor íntim,proper, místic i de culte.

Josep Traver i Andrea Motis són dues de les figures més conegudes dins del món jazzístic català. Motis n’ha estat un dels grans talents joves i prolífics, i Traver, per la seva banda, acumula una carrera contrastada i eclèctica a través de diversos estils propers al jazz i la música nord-americana. Tots dos fa anys que es coneixen gràcies a la Sant Andreu Jazz Band -on Motis va començar a fer les primeres passes, i amb qui Traver ha col·laborat en diverses ocasions-, i des d’aleshores els seus camins s’han anat creuant contínuament fins al dia d’avui.

Tot i els seus escassos 28 anys, Andrea Motis ha mostrat una evolució artística que va fer que després de dos discos de estàndards ortodoxos, que van servir de base d’aprenentatge, comencés a desenvolupar un llenguatge propi on partint d’aquest coneixement ha treballat en formats de big band, de la música brasilera o, al seu darrer disc, experimental i provocador.
Amb aquesta polièdrica visió del jazz, Motis va optar per la via més encantadora i elegant, amb suaus estàndards combinats amb la bella plasticitat del jazz de matisos brasilers, de saudade i melodies embaucadores.

De fet, així va començar, amb Senhorinha, per continuar amb el subtil vaivé de vals peruà a Aquest llaurar al mar. La dinàmica del concert quedaria apostada quan, darrere d’un estàndard deliciós, va tornar a sonoritats del mateix tall amb temes com Dança Da Solidao i altres cançons de similar elegància que estan trufades en la seva discografia i que permeten gaudir de les modulacions vocals d’Andrea Motis que gairebé sembla emular les variacions de to que fa amb els dits en tocar la trompeta amb les seves cordes vocals, en una afinació perfecta.

Lució también Ain’t No Sunshine con ese reposado toque de ragtime desde la guitarra y también con los aires de blues de Old Contry. En el tramo final llegaría el Body and Soul de Ella Fitzgerald o My Favourite Things, donde en su fina discreción Andrea empleó sordina para los solos.
Una velada muy especial en un marco incomparable

Va lluir també Ain’t No Sunshine amb aquest reposat toc de ragtime des de la guitarra i també amb els aires de blues de Old Contry. Al tram final arribaria el Body and Soul d’Ella Fitzgerald o My Favourite Things, on en la seva fina discreció Andrea va emprar sordina per als solos.
Una vetllada molt especial en un marc incomparable

📸 Jan Ferriz

📸 Enric Minguillon

📸 musicveu
✍🏼 Susana  Abadia